El 20 de març es commemora el Dia Mundial del Teatre per a Nens i Joves. L’objectiu és reivindicar el dret del públic infantil a accedir al teatre, les arts escèniques i les arts en general, en igualtat amb la resta de la ciutadania. La jornada, impulsada per la International Association of Theatre for Children and Young People, es celebra aquest any sota el lema “Take a Child to the Theatre” amb multitud d’activitats, conferències i presentacions.

D’altra banda, es compta amb una personalitat reconeguda internacionalment en el sector teatral par tal que, mitjançant un missatge, comparteixi les seves reflexions sobre el teatre per als més joves. En aquesta ocasió, el convidat ha estat l’escriptor, actor i director, John Kani. Us deixem a continuació les seves paraules. Que passeu un feliç dia del Teatre!

https://www.youtube.com/watch?v=9NY8UucS130

“Vaig néixer fa setanta anys. Vaig créixer en el districte racialment segregat de New Brighton, als afores de Port Elizabeth. La vida per a mi i per a molts dels meus amics consistia a despertar i, si tenies sort, anar a escola. Si no, et passaves el dia vagant per aquella barriada marginal, mirant com es malgastava la teva vida sota el molt cruel sistema de segregació racial cridat a Sud-àfrica, el meu país, l’ Apartheid.

Un dia, la nostra mestra d’anglès ens va portar a veure una producció del Macbeth de William Shakespeare a la Casa de l’Òpera a la ciutat de Port Elizabeth. Bullíem d’entusiasme. Ah, però no, no per veure l’obra; era una oportunitat d’anar a la ciutat.

Era el viatge en autobús el que anticipàvem amb delit. Ens asseiem en el teatre, les llums es van apagar lentament a la sala. Va pujar el teló i va ocórrer la màgia. Va ser la meva primera experiència en un teatre de debò. Des d’aquest dia de l’any 1958, la meva vida ja mai va ser la mateixa. No vaig entendre massa l’obra, però estar en aquell teatre em va fer sentir que jo era part de la màgia que succeïa a l’escenari.

No vaig poder deixar de parlar de l’obra i de l’experiència d’aquest dia. Fins i tot, per un moment em vaig oblidar de l’Apartheid, fins i tot em vaig oblidar que vivia en un raval on podies veure i olorar la pobresa. Em sentia transportat a un món nou, no només el de la meva imaginació, sinó un més gran ple de possibilitats. Sé que l’educació és una clau per a totes les portes. El teatre li obre la porta a la teva pròpia imaginació. Des d’aquest dia, em vaig prometre a mi mateix que alguna vegada estaria en aquell escenari, relatant totes les històries que la meva àvia ens explicava cada nit abans de dormir.

Portar a un nen al teatre és un regal que fa fort al nen, li dóna el poder de voler ser escoltat. Fa que el nen o nena cregui que també té una història per explicar i que un dia la explicarà.”